L'AURA HA D'EXISTIR FINS QUE OBRIS LA BOCA
A vegades vas pel carrer i perceps irradiacions lluminoses que
envolten a certes persones, no us ha passat mai?. Atures la mirada i
travesses el cos aliè de cap a peus. Conclous que aquesta persona desprén un halo
que la distingeix: l'aura.
L'aura, com deia Andy Warhol és alguna cosa que únicament poden
percebre els altres i solament veuen allò que volen veure. Tot està en els ulls
dels altres. Solament pots veure una aura en gent que no coneixes molt bé o que
no coneixes en absolut. Quan veus algú pel carrer, pot ser que tingua una
aura. Però quan obri la boca desapareix. L'aura deu existir fins que obris la boca. Aleshores a mi em sorgeix una pregunta: què és allò que configura l'aura?
M'atreviré a dir que un ingredient indispensable és la moda (tot
i que també he de reconèixer que al món habiten fisonomies interessants). No obstant, jo sóc de les que
pense que la roba parla per nosaltres, fins i tot quan no tenim ganes de parlar.
A través de la roba expressem un estat
anímic, una manera de pensar. Ja ho va
dir Oscar Wilde, la moda dóna a l'home una seguretat que ni tan sols la
religió li va donar mai. La moda ens enriqueix perquè ens afegeix nous
significats que expressen què portem dins. Dota de profunditat al mateix temps
que de misteri ja que no ens desvetlla completament.
Quan podem triar allò que volem, la moda i el seu món entren a
formar part del nostre ésser profund. És curiós, necessitem
reconèixer-nos en els altres per a no sentir-nos sols, però al mateix
volem subratllar la nostra individualitat. És ací quan te n'adones que la moda
és filla de dos pares antagònics: el pensament i
l'estupidesa. El "pensament" fa referència a aquells
individus que creen la seua pròpia forma d'entendre el món i la plasmen a
l'hora de vestir mentre que l'"estupidesa" serien aquells que,
poregosos, es deixen manipular i es limiten a copiar sense trobar connexió amb
allò que exhibeixen.
Tom Ford
un dia va dir que l'home mai ha d'utlitzar pantalons curts en la ciutat. Vinga
va, quina classe de broma és aquesta? La societat no té prou en menjar-nos la
bola continuament que ara ens han de dir com vestir-nos?. Aquest és el problema: que
ens deixem portar continuament impulsats per la societat. I no. No,no,
no. No deixeu que les modes es convertixquen en epidèmies induïdes.
Manifesteu-vos. Deixeu de banda la banalitat, la
frivolitat i la superficialitat de la moda i preneu la seua naturalesa
narrativa i el seu caràcter polifacètic. Empreu i viviu la moda filla del
pensament i tanqueu l'estupidesa a qualsevol calaix. Agafeu
allò que més us agrade de les tendències i feu-ho vostre i abandoneu allò
que no us aporte cap significat. Expresseu, descobriu, definiu, creeu, mescleu,
harmonitzeu, jugueu, disfresseu-vos. Crideu qui sou i que tothom ho escolte.
Creeu la vostra aura. Almenys fins el moment en què obriu la boca ella us pertanyerà.
Persones amb aquesta "aura" (pics via The Sartorialist).
